Una Finestra Al Mar

           Una finestra al mar una mirada i veure el món passar entre les barques i tu. Jugar amb l?atzar quan pinta el Blau dels blaus amb crestes blanques Una finestra al mar i aquella xarxa per llençar-la als estels dels sentiments que hem perdut i no poder salpar mai més per un embruix i una aigua clara. Què deu ser de l?Antonia que a Xefalú té casa va obrir les seves portes a cinc infants d’Albània com una antiga deessa que encara creu amb l’ara. Els pescadors l?estimen i li deixen les xarxes amb mirallets de plata. Una finestra al mar i perdre l?àncora i enderrocar tants fars i abjurar dels astres... amb tu per fer del nostre demà el fruit d?un art imprevisible. Una finestra al mar petita i blanca que ens obligui a somiar enllà dels nostres absurds enllà d’aquest jo petit que ens omple el cor però buida l’ànima. Què deu pensar en Samir dalt del minaret de Tànger els peus damunt la misèria i els ulls somiant Espanya despullarà el seu cos tan bell i el llençarà a les aigües. Déus facin que amb la força d?enyors i de nostàlgies pugui ormejar una barca... Una finestra al mar perquè l?habitin els teus ulls inventant espais i límits de llum mentre un nen s?endormisca tot sentint com la Nena canta. Què se n?ha fet d?en Ianis que va marxar d’Icària per anar a la plaça Omònia i comprar una maragda tant temps tantes pregàries i no ha tornat encara presoner d?un cos insospitat d?un desig que no esperava... Una finestra al mar una mirada una olivera en pau tot just a l?angle una finestra al mar petita i blanca que ens obligui a somiar... ||*|| soneeeeeH!