La Poesia Dels Teus Ulls
Lluís Llach
Molt sovint quan ve la nit Se mâ??emporta una fada La bellesa dels teus ulls Negre intens sobre mar blanca Sempre incerts a la mirada I així gelós vaig desfent Cançons que mâ??acostin a ella però... La poesia dels teus ulls Sé que no la podré escriure Cada vers que jo trobés En el paper seâ??m moriria Del dolor de no ser prou fidel Però sé que no mâ??he de cansar De buscar aquell llenguatge amic Que mâ??acosti a la poesia dels teus ulls Malgrat que no la pugui escriure Però així lluitaré amb mi Esperant sempre una albada Àvid de sorprendre’t la mirada la teva mirada Final: