Lo meu país

La Talvera

Ce chant est à 4 accords magiques! Il est montré ici dans la transposition originale: en le jouant avec des capo ou en le transposant, vous pouvez le ramener à Am, F, C, G.

Transposer:

Se sabiatz, Mon pais A ni nom ni Frontièra Dins lo vèrs s'espandis D'una fola epopèia Se trapa pets camins Dins los sang de las pièras Dins lo caud del rasim Dins l'amar de l'albièra Se sabiatz, Mon pais S'escond per las genèstas Dins la flore qu'espelis Dins lo cor de las bèstias Dins l'ombra que blanquis Dins l'autan que despelha Dins la doçor d'un nis O lo pols d'una fuèlha. Mon pais es aval Al mièg d'una carrièra Ont dançan tres enfants Per un sou dé misiéra Es aval dins lo crit D'un freta-sauvatons Que rebala vencit Sens espèr de retourn Mon pais es al fons D'una preson de trévas Que n'an per tot resson Que lo marcha o créba Mon Pais es pertot Ont son los privats d'ésser Sens papièrs ni aunor Sens ostal o sens tèrra Se sabiatz, Mon pais A ni nom ni Frontièra Dins lo vèrs s'espandis D'una fola epopèia Se trapa pels chauchilhs Lo canin d'una talvera Lo fisson del perilh La joia bartasièrra Mon pais es aqui Ont grana la colèra Sul punh que se brandis Dins lo fuoc,la lassièra Dins l'èrsa que nos pren Dins l'èrsa que nos geta Dins l'apèl de l'avenc Dins las mans de l'aubeta Se sabiatz mon pais S'amaga per las raras De l'ora que fugis E que sembla eternela Dins la colors passidas Dins las sentors salvatjas Dins la saba de vida Dins la paur de l'aigatge Se sabiatz, Mon pais A ni nom ni Frontièra Dins lo vèrs s'espandis D'una fola epopèia Pertot ont l'amor nais Pertot ont l'amor puèlha Dins lo fum del pantais Lo breç d'una quimèra Dins los mots d'un enfant Dins l'algach d'una femna Ont lo rire pren vam Ont s'esquiçan las penas Se sabiatz, Mon pais A ni nom ni Frontièra Dins lo vèrs s'espandis D'una fola epopèia S'escond al fons del riu Dins lo secret de l'èrba L'arma des recaliu Dins lo les d'una quèrba Mon pais resplendis De mila cantalenas Que dança a l'infinit Un poble de serenas Finta plan mon pais El n'a dieu ni mèstre Un canal que corris Sens tralhas ni cabèstre Mon pais es pertot Ont la sola batesta Es de gardar lo gost D'un lendeman de fèsta Se sabiatz mon pais Es pertot que t'espera S'existis pas enloc En sus la tèrra entièra

La chanson évoque un pays sans nom ni frontières, un lieu qui s’étend à travers des paysages variés et des émotions profondes. Elle décrit une terre où la beauté de la nature se mêle à la souffrance des hommes, mettant en lumière la quête d'identité et de liberté. Les images de la vie quotidienne, des enfants qui jouent et des cris de la lutte, rappellent les défis et les espoirs d'un peuple. Dans ce pays, l'amour et la résilience se manifestent même dans les situations les plus sombres, reliant les âmes à un avenir meilleur. Le contexte est empreint d'une profonde nostalgie et d'un désir de retrouver une place, une appartenance et un sens à l'existence. Les références à la douleur, aux luttes et à la liberté parlent d'une colère intérieure et d'une aspiration à un lendemain plus joyeux, tout en célébrant la richesse de la culture et des traditions qui persistent malgré les épreuves. C'est une sorte d'hymne à la résistance, à la beauté de la vie et à l'espoir qui demeure.