La Tieta

Joan Manuel Serrat

Transposer:

Solm  355333        Dom  X35543 Rem  XX0231         La  X02220 Re#  X65343         La7  X02020 Re  XX0232          Re7  XX0212 La#  X13331 Intro:             RE La despertarà el vent d’un cop als finestrons. És tan llarg i ample el llit... I són freds els llençols... Amb els ulls mig tancats buscarà una altra mà sense trobar ningù com ahir com demà. La seva soledad és el fidel amant     que coneix el seu cos plec a plec pam a pam... Escoltarà el miol d’un gat castrat i vell que en els seus genolls dorm els llargs vespres d’hivern. Hi ha un missal adormit damunt la tauleta i un got d’aigua mig buit quan es lleva la tieta. Hi ha un missal adormit damunt la tauleta i un got d’aigua mig buit quan es lleva la tieta. Un mirall esquerdat li dirà: «Ja et fas gran. Com ha passat el temps! Com han volat els anys! Com somnis de jovent pels carres s’han perdut! Com s’arruga la pell com s’ensorren ells ulls!...» La portera al seu pas dibuixarà un somrís: És l’orgull de qui té algú per escalfar-li el llit. Cada dia el mateix: agafar l’autobús       per treballar al despatx d’un advocat gandul amb qui en altre temps ella es feia l’estreta. D’això fa tant de temps... Ni ho recorda la tieta. La que sempre té un plat quan arriba Nadal. La que no vol ningú si un bon dia pren mal.     La que no té més fills que els fills dels seus germans. La que diu: «Tot va bé». La que diu: «Tant se val». I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillol un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons   i a l’església tots dos faran com fa el mossèn i lloaran Jesús que entra a Jerusalem... Li darà vint durets per obrir una llibreta: cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta. I un dia s’ha de morir més o menys com tothom. Se l’endurà una grip cap al forat profund.      Llavors ja haurà pagat el nínxol i el taüt els salms dels capellans les misses de difunts i les flors que seguiran el seu enterrement; són coses que sovint les oblida la gent        i fan bonic les flors amb negres draps penjant i al darrera uns amics descoberts fa un instant i una esquela que diu... «Ha mort la senyoreta... ...descansi en pau. AMÉN»... I oblidarem la tieta.

Du même artiste :

empty heart empty heart

Desamor

C7, F, Bb, A7, Dm, D7, Gm, E7
empty heart empty heart

Una Guitarra

Dm, Gm, A, C7, F, A7, E7
empty heart empty heart

Conillet De Vellut

Eb, Cm, G#, Bb, Gm, F
empty heart empty heart

La Mala Racha

B, A, E
empty heart empty heart

Conillet De Vellut

Eb, Cm, G#, Bb, Gm, F
empty heart empty heart

Mensajes De Amor De Curso Legal

C, D, G7, A, G, A7, Dm, Am
empty heart empty heart

Cada Loco Con Su Tema

A, D, E, Bm7, A7, G#, Dbm7, Db7, F#m, B, F, Em, E7, B7
empty heart empty heart

Poco Antes De Que Den Las Diez

G, Am, Bm, C, D7, Bb, F, Dm, E, Eb, D
empty heart empty heart

Sinceramente tuyo

G#6, Fm7, Bb7, Gm7, Bb9
empty heart empty heart

Si La Muerte Pisa Mi Huerto

Dm, Gm, B, A, E, F7, Bb, D7, C, E7, D, G, Bm, Em, A7
La chanson évoque la solitude et le quotidien d'une femme âgée, qui se réveille dans un lit froid, rappelant les jours qui passent et les souvenirs d'une jeunesse perdue. Elle vit une routine monotone, entre le travail pour un avocat paresseux et ses petites traditions, comme célébrer Noël et le Dimanche de Rameaux avec son filleul. À travers des images poignantes, on découvre une existence marquée par l'absence d'amour et de famille propre, mais aussi par un certain dévouement pour les siens. Le texte met en lumière le passage du temps, la nostalgie des rêves de jeunesse et la manière dont la vie de cette tante s’achemine lentement vers la fin. Son départ, un moment de grande simplicité, est traité avec une délicatesse qui souligne à la fois l'indifférence et l'affection que son entourage peut avoir à son égard, avant de finalement se souvenir d’elle avec tendresse, malgré l’oubli qui se profile.