La Mort De L'avi
Joan Manuel Serrat
No hi ha rialles sols hi ha plors. No hi ha cançons sols hi ha gemecs. Sembla que tot vagi de dol en aquest racó mariner. A la taverna els pescadors estan tots muts no diuen res i les comares a l’església preguen per l’avi. Tothom anirà a l’enterrament tothom dirà: "que bo què era!" Tothom sabrà parlar-ne bé potser algú plorarà de pena. Però no d’amor perquè al vell d’amor tan sols li’n van donar la barca el vent els aparells la xarxa el sol i el blau del mar. Però l’endemà tot ha canviat car ningú no pensa en el vell. Els pescadors són a la mar els minyons juguen pel carrer. Però a la platja plena ahir sols una barca hi ha restat amb una xarxa que mai més no tornarà a besar la mar. No tornarà a besar la mar mai més.