Mare Lola

Una bellísima semblanza  de aquellas mujeres que trabajan toda su vida de ama de casa sin ser jamás importantes para ningún historiador... Mare Lola Quan el carrer dorm i el sol no ha alçat encara el vol mare Lola ja camina amunt i avall amb el darrer badall a la gola fent l’esmorzar per al marit traient els fills del llit perquè vagin a escola. Comença el dia per a ella i el sol no ha alçat encara el vol. Cal fer molts números cal tenir memòria per arribar a fi de mes. Per a mare Lola ningú escriu la història és poca cosa quasi res. Guaita els arbres del passeig mentre s’omple el safareig. Mare Lola...           Ai si per un moment pogués ni fer ni pensar res i anar-se’n sola.    Però el seu somni sempre es perd amunt pel celobert deixant-li un munt de roba mentre la gent camina pel passeig i es va omplint el safareig. Cal fer molts números cal tenir memòria per arribar a fi de mes. Per a mare Lola ningú escriu la història és poca cosa quasi res. Quan el carrer dorm i el sol ja ha amagat el seu vol mare Lola s’eixuga per fi les mans ja dormen els infants. I mare Lola es despulla als peus del llit ella sap que el marit jeu i espera la dona. Si Déu vol demà tot anirà millor tot li està bé. Però... tot li està bé però...