Cremant Nuvols
Joan Manuel Serrat
Cremant núvols passa el sol vertical i el món s’atura. Demanant pietat al foc s’amaguen les criatures a l’ombra de qualsevol ombra que Déu els procura. Cremant núvols passa el sol. El dia cau de genolls pidolant la migdiada. FM5º Am A les parpelles amb son B75º els rellisca un fil de baba i tot dol i res no vol i tot pesa i res no passa. Cremant núvols passa el sol cremant núvols el sol passa. L’ànima abandona el cos tèrbola i embriagada. Fantasia d’una mort d’eternitat limitada. No treu banyes el cargol ni s’enfila a la muntanya. Cremant núvols passa el sol. Vigila en travessar el bosc que als matolls orfes de pluja podria calar-s’hi foc si els freguessis amb les cuixes. A l’ombra del teus llençols t’espero no triguis massa. Cremant núvols passa el sol cremant núvols el sol passa. Patrona dels inactius Santa Mandra del migdia protegiu l’amor furtiu -si així ho vol Déu així sia- especialment al juliol quan reclamant companyia cremant núvols passa el sol. Cremant núvols passa el sol i tu i jo cardant a l’hora que en altres contrades plou i una altra part del món plora. Uns de festa altres de dol. Uns lluiten d’altres s’abracen. Cremant núvols passa el sol cremant núvols el sol passa.