Cremant Nuvols

Joan Manuel Serrat

Transposer:

Cremant núvols passa el sol vertical i el món s’atura. Demanant pietat al foc s’amaguen les criatures a l’ombra de qualsevol ombra que Déu els procura. Cremant núvols passa el sol. El dia cau de genolls pidolant la migdiada. FM5º               Am A les parpelles amb son                   B75º els rellisca un fil de baba i tot dol i res no vol i tot pesa i res no passa. Cremant núvols passa el sol cremant núvols el sol passa. L’ànima abandona el cos tèrbola i embriagada. Fantasia d’una mort d’eternitat limitada. No treu banyes el cargol ni s’enfila a la muntanya. Cremant núvols passa el sol. Vigila en travessar el bosc que als matolls orfes de pluja podria calar-s’hi foc si els freguessis amb les cuixes. A l’ombra del teus llençols t’espero no triguis massa. Cremant núvols passa el sol cremant núvols el sol passa. Patrona dels inactius Santa Mandra del migdia protegiu l’amor furtiu -si així ho vol Déu així sia- especialment al juliol quan reclamant companyia cremant núvols passa el sol. Cremant núvols passa el sol i tu i jo cardant a l’hora que en altres contrades plou i una altra part del món plora. Uns de festa altres de dol. Uns lluiten d’altres s’abracen. Cremant núvols passa el sol cremant núvols el sol passa.

Du même artiste :

empty heart empty heart A, C, Bm, E, Dbm, Cm, A7, D
empty heart empty heart Gm, Dm, Eb, Bb, Cm, A, A7, D, D7
empty heart empty heart Dm, F, C, A7, A, Gm, Bb
empty heart empty heart A, D, E, Bm7, A7, G#, Dbm7, Db7, F#m, B, F, Em, E7, B7
empty heart empty heart Eb, Cm, G#, Bb, Gm, F
empty heart empty heart Eb, Cm, G#, Bb, Gm, F
empty heart empty heart a, A, G#m, B, Bbm7, E, Eb, Dbm, Eb7
empty heart empty heart Em, D, F#m, B, G, Bm, C, A, Am
empty heart empty heart Gmaj7, Cmaj7, D7, Bm7, C, Am7, Em, Am, B7, A7, D, G7, G
empty heart empty heart G, Dm7, C, Bm, Am, Em, B7, Am7, D, Dm, D7, F
La chanson évoque un moment de contemplation où le soleil brûlant diminue l’agitation du monde, plongeant tout dans une sorte de sommeil. Les êtres se cachent à l’ombre, cherchant refuge et apaisement face à une réalité parfois accablante. Au fil des paroles, il y a une réflexion sur la vie, la mort et l'amour, symbolisant la dualité des émotions humaines, entre la joie et la douleur, l’inaction et la passion. Dans le contexte des journées d'été, la chaleur évoquée pousse à la méditation et à la quête de connexion, un appel à l’amour en période de solitude ou de désespoir. Ainsi, on ressent cette tension entre le désir d'être ensemble et les épreuves qui se présentent dans le grand théâtre de la vie.