La Carmeta
Joan Manuel Serrat
Sol 320003 Sol7 320001 Re7 XX0212 Lam X02210 Mim 022000 Fa# 244322 Fa 133211 Mi 022100 Tono original: Sol # Sola. Només li queda un gos; trista com un ’mai més’ se la veu caminar pel barri xinès quan no fa fred i el dia és clar... A A Carmeta! És com el barri un record que s’esmuny pas a pas i en l’ahir se’ns perd com un fanal de gas o como un tramvia obert... És la Carmeta! Amb un gos vell ple de sarna l’abric menjat per les arnes. La boca vermella i una flor a l’orella. Potser enyorant l’Edèn l’Arnau i el Bataclan i les nits de cal Peret se li ha anat doblegant l’esquena a poc a poquet a la Carmeta! S’ha anat pansint dia a dia com la vella melodia que ningú no canta perquè els temps canvien... Quan vegis pel Paral-lel a la vella i el gos li parleu de llavors quan per sentir el seu cos potser tu l’haguessis omplert d’or. A A Carmeta!