Balada Per Un Trobador

Joan Manuel Serrat

Transposer:

Perdón por si algo no corresponde Una canción que merece una dedicatoria al mismo Maestro Serrat para los que entiendan catalán sabrán por qué. Notas D1=xxx221   D4=xxx220 D2=xxx222   D5=xxx555 D3=xxx333   D6=xxx554 Intro D1 D2 D3 D5 D1                  D2    Les sabates foradades     D3            D2 la roba plena de pols     D3            D2 i a la boca tremolosa sempre porta un cant ben dolç. D1                 D2 El país pel qual camina        D3               D2 no és altre que el seu país        D3            D2 i el vi que mulla sa gola no és altre vi que el seu vi. No era estrany en cap racó. D3      D2    D5       D1... Ja era vell el trobador. Ell ha cantat per a princeses en lluents i grans palaus. Ha saltat murs ha obert portes tancades amb doble clau quan tenia la veu clara com la pell dels seus amors quan a la nit el tapaven llençols blancs brodats amb flors. Les flors ja han perdut l’olor. Ja era vell el trobador. Avui ha canviat d’alcoves. Ara que ha perdut les claus una barraca de toves li sembla tot un palau on la seva cançó s’alça per un plat i un got de vi. Pastores i taverneres són les seves flors de nit. Tot s’esfulla en la tardor. Ja era vell el trobador. I demà quan el sol surti ha de seguir el seu camí. Arribarà en un altre poble i se n’anirà d’allí amb les sabates foradades la roba plena de pols i a la boca tremolosa s’endurà el seu cant ben dolç.

Du même artiste :

empty heart empty heart Dbm, F#m7, G#7, E, F#m, B7, A, B, G#
empty heart empty heart F, Bb, C, Gm, G, A7, Dm, E, C7
empty heart empty heart G, Bm, F, C, D
empty heart empty heart Dmaj7, G, A, D, Gmaj7, Gm
empty heart empty heart Dmaj7, G, A, D, Gmaj7, Gm
empty heart empty heart Am, E, C, G, F, Dm
empty heart empty heart C, G, Am, F, G7
empty heart empty heart G, C, D7
empty heart empty heart D, A, F#m, Bm, G, C, Bm7, Em7, B7, Em, G#, Db7, F, Db, D7, F#7
empty heart empty heart Cmaj7, Dm7, G, A7, B7, Em7, D7, G7, Am, Bm, E7, Em
Cette chanson évoque le parcours d’un troubadour vieillissant qui, malgré ses années, continue à chanter et à voyager. Il commence par décrire son état, avec des chaussures trouées et des vêtements poussiéreux, soulignant une vie nomade où il se nourrit de moments simples, comme un bon vin et la beauté des soirées. Le troubadour a eu une vie riche, chantant pour les nobles et franchissant des barrières, mais maintenant, il trouve de la beauté même dans les modestes taverneres et les rencontres avec des personnes simples. Au fil du temps, il constate que les fleurs de son passé ont perdu leur parfum, mais il continue à avancer, porteur d’un chant doux qui l'accompagne, prêt à découvrir d'autres horizons malgré les traces de fatigue. Cette chanson rappelle que la beauté et la passion peuvent perdurer même dans la fragilité de l'existence.