La bòrda
Claude Marti
I a un ostal al cap del prat Dins lo valat Un banc de pèira e una font Jos lo balcon L'aiga de la font es de neu Lo banc de pèira es al solelh. Era la bòrda del pepin Veses mon filh Viure i podià un sol enfant A 14 ans A 14 ans m'en som partit Adiu familh, adiu amics ! Dins una mina a cèl dubèrt Veses mon bèl, A dinamitar lo ròcas Ai passat temps Ai passat temps sens desbrembar Ni la familha, ni l'ostal. Puèi la montanha avèm traucat Veses manhac, Lo camin de fèr deu passat A 17 ans La meuna batalha del ralh Me faguèt perdre lo valat. Cerca-fortuna devengut Veses menut, L'armada me prenguèt l man Per mos vint ans De guèrras n'avèm pas mancat Pensavi de còp a l'ostal Lo temps que passa es un lauset Veses valent, Son de retretats de Lyon Qu'an mes sas flors Qu'an mes sas flors sus mon balcon Aquò val pas una cançon ! Qu'an mes sas flors sus mon balcon Aquò val pas una cançon !